Al 1995 els estudis van portar Carolina Villalonga Barber (Maó, 1974) fins a Londres, on va acabar la carrera de Químiques i va dur a terme un màster en síntesi en química orgànica. A la residència universitària de Queen Mary and Westfield College va conèixer en Manolis, un grec originari de Creta que ara és el seu home i pare de la seva filla, n’Anzí, de tres anys. L’estada de Villalonga al Regne Unit es va perllongar durant set anys, temps en què es va doctorar a la Universitat d’Oxford i va iniciar-se en el món de la investigació científica a l’Imperial College.

El fet que en Manolis hagués de tornar a Grècia per dur a terme el servei militar va ser un punt d’inflexió en la vida de Villalonga, que va decidir provar sort a Atenes, on va arribar l’11 de setembre de 2000.

L’amor la va portar a Grècia. Coneixia el país amb anterioritat?

No. Vaig visitar Grècia per primera vegada mentre festejava amb en Manolis. La veritat és que m’espantava una mica pensar que acabaria vivint en aquest país.

Després de tants anys a Anglaterra, on les coses estan en general molt desenvolupades, em donava la sensació que instal·lar-me a Grècia era com anar a viure a un país, no tercermundista, però sí molt endarrerit en diversos sentits. De fet, des que vaig arribar aquí, sempre he dit que Grècia és com era Espanya fa 30 anys. Tot i que he d’afegir que en els últims anys, des de les Olimpíades del 2004, el país va millorant. Poc a poc, però ho va fent.

Quina va ser la seva primera impressió d’Atenes?

Atenes és molt caòtica. En un primer moment no crec que sigui una ciutat que agradi a molta gent, tot i que tingui meravelles de la Grècia antiga, de la gran civilització que un dia va ser i que ja no és. Tot i així, poc a poc vas trobant racons encantadors.

Va ser difícil l’adaptació?

Jo crec que per molts anys que passin un no s’acaba d’adaptar a un país estranger, sempre acabes comparant la vida amb la que portaves al lloc on has crescut. El que més em va costar entendre és la lentitud de la burocràcia, que provoca unes cues enormes a les institucions públiques i que porta a la desesperació, als crits i al caos.

L’idioma va resultar un problema?

No. A la feina tinc suficient amb l’anglès i, a més, un percentatge molt alt de la població grega parla aquest idioma. A casa, abans de tenir n’Anzí, només parlàvem anglès. Ara feim un mescla de tot: parlo en català amb la meva filla i amb en Manolis en grec i anglès.

Ara fa set anys que va instal·lar-se a Atenes. Com valora l’experiència?

Tot i l’endarreriment, la vida a Grècia és agradable. Per una banda pel clima mediterrani, per l’altra per la gent. Els grecs tenen un caràcter semblant al dels espanyols. Són molt oberts i jo diria que s’assemblen als espanyols del sud, tot i que criden més.

Va resultar fàcil trobar feina a Atenes?

La veritat és que sí. Quan vaig arribar a Atenes vaig anar a visitar diferents grups de recerca, tant en centres especialitzats com en centres universitaris. En aquell moment hi havia un programa de recerca que acabava de començar en el grup de química organometàl·lica del National Hellenic Research Foundation (NHRF), que vindria a ser com un CSIC a Catalunya. Tot i que el sou no era molt bo, sobretot comparat amb el que guanyava a Anglaterra, més tard vaig aprendre que per l’estàndard grec era bastant raonable. La veritat és que no em puc queixar. Estant a un país estranger i com és Grècia, amb una taxa d’aturats molt gran, doncs sí estic contenta de poder treballaren allò que he estudiat

Quina és la teva tasca al NHRF?

Sóc investigadora i estic a un laboratori de síntesi orgànica. En aquests moments estic treballant en un programa de recerca per trobar nous fàrmacs pel tractament del càncer amb la tècnica de teràpia fotodinàmica.

Si hagués de destacar una peculiaritat d’Atenes, quina seria?

El no poder caminar per damunt de les voreres més de cent metres seguits. És una cosa que em molesta des del dia que vaig arribar i quan anava amb la meva filla amb el cotxet era frustrant arribar a un cap de cantó i haver de tornar enrere perquè era impossible creuar el carrer entre els cotxes aparcats.

¿On viuen exactament?

Quan vam arribar per primera vegada a Atenes, vam llogar un pis molt cèntric, al peu de l’Acròpolis. Quan va néixer n’Anzí, ens vam traslladar a un pis més gran, també bastant cèntric, més a prop de la meva feina i molt proper a l’estadi olímpic antic “Kalimarmaro”.

Com van viure l’incendi que va afectar la ciutat l’estiu passat?

En aquell moment estàvem de vacances a l’illa de Kalymnos i ens vam assabentar de la situació per la padrina de n’Anzí, na Kallia, que també estava amb nosaltres. Els seus pares estan construint una casa per a les seves dues filles als afores d’Atenes (una cosa molt comú a Grècia) i el foc va arribar a només 500 metres de l’edifici. Així vam viure dia a dia les converses per telèfon de na Kallia i els seus pares.

Posteriorment es van celebrar unes eleccions anticipades al país, uns comicis que va guanyar el Moviment Socialista Panhelènic (PASOK). Com valora aquest canvi de govern?

De política poca cosa hi entenc, però el que sí puc dir és que el canvi de govern ha salvat llocs de feina al National Hellenic Research Foundation (NHRF). El govern de Kostas Karamanlis volia fer una reestructuració als centres d’investigació que suposava que el NHRF desapareixeria. Abans de les eleccions, el PASOK va prometre que en el moment en què ells arribessin a governar, aquesta reestructuració quedava fora de joc. I de moment, així ha estat.

Grècia és un mercat emergent a nivell turístic. Què és el que més atrau els turistes?

Està clar que a Grècia tenen dos atraients turístics importants. Per una banda les restes arqueològiques que atrauen turistes tot l’any i, per altra banda, el clima i la natura, que atrauen els visitants especialment a l’estiu.

Visiten l’Illa amb freqüència?

No tant com m’agradaria, però una vegada a l’any intentem tornar a Menorca a visitar la família, que és el que més es troba a faltar.

Font: María Solá “Menorquins pel món”