Archivo de la categoría ‘Català’

Un Sant Antoni en silenci pel dol

Lunes, 18 de Enero de 2010

sant antoni

A la mateixa hora que a la Catedral el poble de Menorca iniciava la celebració de la solemnitat de Sant Antoni, la Policia i els bombers es desplaçaven d’urgència al carrer de ses Andrones per actuar davant un incendi amb ferits. La proximitat del lloc del sinistre al temple feia que l’olor a cremat es sentís a l’entorn de la Plaça de la Catedral.

Mentre es celebrava l’Eucaristia, a ses Andrones els serveis d’emergència feien el possible per salvar la vida de dos joves que romanien a l’interior de la casa inconscients. Els metges van poder reanimar un dels ferits, però no van poder fer res per la vida de l’altre jove de tan sols 15 anys. Tot el que succeïa a ses Andrones passà desapercebut a l’interior del temple, fins que algunes de les autoritats presents a la missa reberen la notícia discretament pel mòbil o pel boca a boca. L’equip de l’emissora COPE, que retransmetia en directe la celebració de l’Eucaristia, va comunicar als oients la notícia de l’incendi i la mort del jove. Inicialment, la informació era confusa i els gestos de consternació i desconcert de les autoritats transmetien que passava alguna cosa. Abans de la benedicció final, el bisbe de Menorca, que presidí l’Eucaristia, comunicà als presents el fet luctuós i demanà una pregària. Monsenyor Salvador Giménez anuncià que la processó es celebraria sense música i cants en senyal de dol. (más…)

El Taller de Parets seques romp fronteres

Viernes, 15 de Enero de 2010

taller de paret seca

El jaciment prehistòric de Montefí de Ciutadella que ha adquirit el Consell serveix de camp d’aprenentatge per als participants en el taller de paret seca que organitza l’àrea de Formació de la institució insular, una iniciativa de sis mesos que va començar el passat 15 d’octubre.

El grup està format per nou alumnes que reben el curs de mans de Federica Mahieu, una francesa afincada a l’Illa que fa dotze anys que treballa en el món de la paret seca, un dels símbols més emblemàtics de l’etnologia i els paisatges menorquins.

El curs està finançat a parts iguals entre el Consell i el Ministeri d’Aministracions Públiques, i consta de 580 hores, repartides en un apartat teòric (168 hores), un de pràctiques (297 hores) i un altre de 297 hores per activitats complementàries amb matèries com informàtica, orientació laboral i català, amb les que es pretén que els alumnes tinguin una base sòlida per enfrontar-se al mercat laboral una vegada finalitzi el taller.

Els integrants del grup estan rebent nocions teòriques i aprenen la terminologia pròpia de l’ofici de paredador, una feina sempre necessària en una illa on la paret seca és un element característic. Els nou alumnes conformen un equip multicultural en el que hi ha immigrants nacionalitzats, extracomunitaris, espanyols i també menorquins, fet que serveix alhora com a element integrador i cohesionador. (más…)

Els diorames enceten les festes nadalenques a Maó

Martes, 15 de Diciembre de 2009

diorames 2009

L’arribada de les festes nadalenques està més a prop que mai i prova d’això és la inauguració ahir de l’exposició de diorames organitzada pel Grup de Pessebristes de Maó que acull anualment la sala d’exposicions La Caixa de Maó i que enguany arriba a la seva trenta-vuitena edició. I és que tal i com destacà el batle Vicenç Tur “dins la mentalitat dels maonesos el Nadal no comença fins que els diorames no estan exposats”.

La pluja no va ser un impediment perquè molts decidiren assistir a la inauguració d’aquesta mostra, que va comptar també amb la presència de Tur, del regidor d’Educació, Joan Carles Villalonga i de la regidora de Cultura, Maria Josep Morell. Durant l’acte, el Grup de Pessebristes de Maó, va lliurar els premis del concurs “Dibuixa i pinta el teu pessebre”. Adolf Noguera, Anita Miranda i Cecille Maldes van ser els guanyadors del certamen, mentre que Nicole Macías i Maria José Sánchez van ser reconeguts amb accèssits per la seva obra. Així mateix, es va reconèixer la col·laboració als alumnes de l’Escola de Ceràmica de Maó Ana Pons Maria, Judit Riera Ortega i Daniel Camarassa Sintes.

Els pintors i les pintures de Menorca són enguany la temàtica que dóna vida als 17 diorames que conformen la mostra, que estarà oberta al públic fins el proper 6 de gener i es podrà visitar entre les 18 a 20.30 hores.

Més graus i menys gotes d’aigua, el trist futur de la Terra

Viernes, 27 de Noviembre de 2009

agusti jansa

El director de l’Institut Nacional de Meteorologia a Balears, Agustí Jansà, va inaugurar ahir el seminari sobre els “Efectes del canvi climàtic en els espais forestals mediterranis: estat de coneixement i mesures d’adaptació” que organitza l’Agència Menorca Reserva de Biosfera.

Jansà va deixar clar que la situació climàtica és preocupant. “Si no es duen a terme comportaments tolerables i de contenció, l’escalfament de la superfície arribarà a ser insostenible i amb conseqüències greus per a tots els sectors, ja sigui l’agricultura, els boscos, o qualsevol altre àmbit”.

Indica que es poden construir projeccions climàtiques a partir d’unes hipòtesis, que en termes específics es denominen escenaris. “Aquests escenaris depenen i es prenen com a models a partir del comportament de l’ésser humà, segons el seu major o menor control de les emissions”. Aquests escenaris poden ser, per una banda, la contenció, on l’ésser humà té cura i pretén evitar les majors emissions i, per altra, un escenari disbaratat on no hi ha cap tipus de preocupació ni conscienciació i la gent segueix en la línia d’agreujar l’efecte hivernacle.

Aquests models de predicció permeten “projectar climes de futur que alhora es poden regionalitzar, és a dir que es poden estudiar regió per regió i també per localitats com pot ser el cas de Menorca o fins i tot de Sant Lluís”, assegura.

A partir d’aquests estudis i mètodes de treball, Jansà va alertar ahir que en un escenari no controlat, a finals de segle les temperatures augmentaran cinc graus respecte la mitja actual i sis si parlem d’èpoques estivals. Per altra banda, les precipitacions baixaran fins un 20 per cent alhora que també es reduiran els dies de pluja, és a dir que no es produirà una reducció de la intensitat de les precipitacions. Una altra conclusió a la que arriba Jansà és que si actualment “patim temperatures d’entorn als 35 graus durant un parell de dies, a fi de segle, la situació es malmetrà de tal manera que es donaran aquestes temperatures excessives entorn a 40 dies. Per altra banda, si les previsions es produeixen en escenaris controlables, l’escalfament serà de tres graus superiors a la mitjana actual, “temperatures similars a les viscudes l’any 2003, que tothom recorda per la seva intensitat”.

Un altre signe preocupant que va projectar l’expert en meteorologia és referia al fet que la línia evolutiva entre un comportament controlat i un de disbaratat serà paral·lela i no es desviaran cap a una millora o empitjorament fins a l’any 2040, “ja que les emissions ja es troben en l’atmosfera i aquestes seguiran el seu curs, això ens situa a l’any 2040”. A partir d’aquesta data, serà quan un o altra comportament elegit per l’ésser humà ajudarà a mitigar l’efecte o, ans al contrari, arribarà la situació insostenible i sense solució.

“Grècia és com era Espanya fa 30 anys”

Miércoles, 25 de Noviembre de 2009

menorquins

Al 1995 els estudis van portar Carolina Villalonga Barber (Maó, 1974) fins a Londres, on va acabar la carrera de Químiques i va dur a terme un màster en síntesi en química orgànica. A la residència universitària de Queen Mary and Westfield College va conèixer en Manolis, un grec originari de Creta que ara és el seu home i pare de la seva filla, n’Anzí, de tres anys. L’estada de Villalonga al Regne Unit es va perllongar durant set anys, temps en què es va doctorar a la Universitat d’Oxford i va iniciar-se en el món de la investigació científica a l’Imperial College.

El fet que en Manolis hagués de tornar a Grècia per dur a terme el servei militar va ser un punt d’inflexió en la vida de Villalonga, que va decidir provar sort a Atenes, on va arribar l’11 de setembre de 2000.

L’amor la va portar a Grècia. Coneixia el país amb anterioritat?

No. Vaig visitar Grècia per primera vegada mentre festejava amb en Manolis. La veritat és que m’espantava una mica pensar que acabaria vivint en aquest país.

Després de tants anys a Anglaterra, on les coses estan en general molt desenvolupades, em donava la sensació que instal·lar-me a Grècia era com anar a viure a un país, no tercermundista, però sí molt endarrerit en diversos sentits. De fet, des que vaig arribar aquí, sempre he dit que Grècia és com era Espanya fa 30 anys. Tot i que he d’afegir que en els últims anys, des de les Olimpíades del 2004, el país va millorant. Poc a poc, però ho va fent. (más…)