Mancaven pocs minuts per a les nou del vespre quan els cavalls feien la seva aparició as Pla. Arribava un dels moments més espectaculars de Sant Joan, i eren pocs els qui s’ho volien perdre. Tot i així, tot i l’enorme interès que desperten els jocs, enguany eren molts els qui comentaven que segurament no hi havia tanta gent com l’any passat. Sigui com sigui, amb unes desenes de persones més o manco, els Jocs mantingueren l’espectacularitat de cada any, i transcorregueren sense incidents destacables.
Després de les tres voltes de caragol, arribà el torn de les ensortilles. En total, foren set les que s’endevinaren ahir, estrenant el compte el caixer pagès de tramuntana. Tres encerts en la primera ronda, i dos a cadascun dels altres dos marcaren un dels jocs més esperats. A cada ensortilla endevinada, la banda de música desbordava alegria a través de les seves notes, mentre els presents saltaven i ballaven celebrant l’èxit.
Després de l’ensortilla, arribaren les carotes. De les vuit que havia confeccionat Sílvia Vivó, el caixer senyor n’indultà dues: el sabater i el carnisser. Les altres, arader, pagès, fuster, peixatera, brodadora i esparter, foren esmicolades per a ser repartides entre la gent. Bé, açò d’esmicolades és un dir, perquè alguna d’elles sortí quasi sencera de les mans dels cavallers, i provocà una lluita entre els més valents per tal de fer-se amb una estella, una làmina o un bon tros de carota que després o bé conservaven com a preuat tresor o regalaven a la seva estimada. Els cercles que es formen allà on cau un tros de carota segueixen essent espectaculars, i són desenes les persones (homes, bàsicament) que lluiten per un tros de l’obra d’art. Pocs són els afortunats, però es poden reconèixer per la cara d’alegria i pels gestos victoriosos, punys en l’aire, que acostumen a fer. Ahir tampoc no fou cap excepció.
Després de les carotes, arribava un altre moment espectacular, el córrer abraçats. A galop viu, les parelles de caixers i cavallers travessaven rampants Es Pla de banda a banda, en un exercici d’amistat i estima, però també de domini del cavall i control de la velocitat i l’espai. En aquestes corregudes, com tampoc en les carotes ni les ensortilles, s’hagué de lamentar cap incident, i els assistents col·laboraren activament fent un passadís prou ample com perquè la festa transcorregués en pau.
Passats els jocs, arribaren tres voltes més de caragol. Tres voltes exultants, amb la presència ja del caixer senyor dalt cavall, qui havia descansat abans. Tres voltes on els ciutadellencs semblaven esprémer la festa fins a la darrera gota, per tal de no deixar passar ni un sospir de les hores que tocaven al final de Sant Joan. Entre els moments més espectaculars, quan la Banda sonà el Jaleo i el públic ballà. Un moment d’esclat festiu i reafirmació de la identitat per excel·lència.
