El so de la campana està lligat a l’activitat humana. Una campana convoca la gent, antigament alertava de perills, i encara avui marquen les hores. Per als creients, a més, tenen un significat religiós en ser la veu de Déu i la del poble. Les tres campanes que fins ara coronaven l’església de Santa Maria de Maó han estat víctimes del pas del temps, i actualment el seu estat és d’elevada degradació. Aquesta situació, però, canviarà ben prest gràcies a la generosa col·laboració d’un matrimoni alemany i de dues famílies de la parròquia.

La iniciativa parteix d’un fet històric. És una mostra d’agraïment als maonesos i menorquins en general per la bona acollida que durant la Primera Guerra Mundial oferiren a la tripulació del vaixell mercant “Mathilde”, retingut per exigència internacional durant cinc anys al port de Maó, mentre durava el conflicte bèl·lic. Finalment, els tripulants van haver d’abandonar el vaixell, que va ser entregat al Govern francès com a botí de guerra. Tot i la distància amb la seva terra natal, els mariners alemanys van trobar-se molt ben acollits entre els menorquins, tant que aquest record encara perdura viu gairebé cent anys després, en la segona i tercera generació dels seus descendents.

Aquest matrimoni alemany és qui ha portat la iniciativa de fabricar quatre noves campanes per a l’església de Santa Maria. Ells mateixos han encarregat el projecte, n’han fet el seguiment i n’han finançat una part. Dues famílies més menorquines s’han afegit a la iniciativa i han assumit les despeses de la resta.

A més, les campanes que estrenarà Santa Maria no són unes qualsevol. Han estat construïdes artesanalment al monestir benedictí de Maria Laach, d’Alemanya, un recinte amb 900 anys d’història i que segueix la tradició d’Europa central, caracteritzada per l’afinació harmònica i l’alta qualitat sonora de les seves campanes. De fet, l’església del monestir compta amb dotze campanes, i el seu so és reconegut com un dels més bells d’Alemanya. La batuta de la construcció l’ha tingut el monjo Michael Reuter, responsable del taller de la foneria. Campanòleg i expert en campanes, cuida un dels campanars més importants d’Alemanya, el de la catedral d’Erfurt.

El procés per fabricar una campana és ben curiós. Els elements tradicionals per crear la forma són els mateixos des de fa segles: fang, palla i fems de cavall. Aquesta mescla es posa amb un patró de fusta sobre una estructura de misons. Per a la fosa de la campana, s’escalfa el bronze a 1.080 graus. Per evitar que la pressió del metall pugui rompre el motlle, aquest s’enterra en un fossat. Després, és necessari que l’estructura reposi enterrada dies o fins i tot setmanes per a què es refredi, abans de ser desenterrada. Aquest és el moment clau, conegut com a “naixement de la campana”. És moment de suspens, nirvis i incertesa. És hora de comprovar si la fabricació ha estat exitosa, si la campana té una bona forma i sobretot, un bon so. Per saber-ho, es toca amb el batall per primera vegada. Si la campana té un so harmoniós i la freqüència de les vibracions és bona, la fosa ha estat un encert i la campana, sorgida de la terra, ha estat un èxit.

Les quatre que s’instal·laran a Maó són perfectament harmonioses. De fet, cadascuna d’elles dóna una de les quatre primeres notes del cant gregorià del “Salve Regina”. Per a celebrar aquest esdeveniment, el dissabte 5 de desembre la parròquia de Santa Maria de Maó ha organitzat una conferència del doctor Francesc Llop i Bayo, antropòleg de la Generalitat de València i president dels Campaners de la Catedral. La xerrada porta per títol “Les campanes, la veu de la comunitat”, i tindrà lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament, ben al costat de l’església de Santa Maria.

A l’endemà, el dia 6 de desembre, a les onze del matí, el Bisbe de Menorca Salvador Giménez Valls beneirà les noves campanes i celebrarà una eucaristia. Per a veure les campanes a la torre de l’església encara s’haurà d’esperar una mica, ja que la parròquia vol comptar amb recursos econòmics suficients per afrontar aquesta activitat. No hi ha dubte, però, que quan les noves quatre campanes de Santa Maria repiquin a Maó, la comunitat haurà recuperat una senya d’identitat, un so que uneix els pobles amb una simple nota.

Un equipo de científicos del IMEDEA se ha desplazado a Menorca para tomar muestras del fondo del mar en una investigación sobre la calidad de las aguas. El trabajo de campo empezó el pasado día 10 y hasta ayer; el grupo del Institut Mediterrani d’Estudis Avançats ha recorrido toda la costa menorquina para tomar muestras en 13 puntos del litoral: Cala Blanca, s’Arenal de Son Saura, Cala Galdana, Ses Penyes, Cala en Porter, Biniancolla, s’Algar, Port de Maó, Es Grau, s’Arenal de s’Olla, Fornells, Illes Bledes y Cala Morell.

La expedición se ha dedicado a tomar muestras de un bioindicador de la calidad del agua como es la “Posidonia oceanica”. Unos datos que los científicos se llevan a Palma para elaborar un estudio sobre el estado de las aguas del mar en Balears. El diagnóstico científico permitirá que dentro de dos años la Administración autonómica establezca medidas para garantizar la calidad del agua de mar, desde el punto de vista medioambiental, sanitario, para la pesca y la vida dentro de la normativa marco europea.

Laura Royo y Lea Korhonen, oceanógrafas; Mika Noguera, ambientóloga; Fernando Pinillos , biólogo; y Cayetana Casas, patrona de la neumática “Virot”, han analizado la cobertura de las praderas de posidonia y sus características en el litoral de la Isla, tomando muestras como bioindicador de la calidad del agua marina.

Otro equipo científico realizó el año pasado una campaña anterior que se verá completada con las muestras de posidonia que se lleva el joven grupo del IMEDEA.

Según explican, la directiva marco europea marca diferentes categorías que indican la calidad del agua de mar: muy buena, buena, aceptable, mala o muy mala. Si los resultados de la investigación detectan que en los puntos del litoral estudiados la masa de agua presenta unos niveles aceptables, malos o muy malos, en este caso la Administración autonómica, con la competencia de la gestión de Medio Ambiente, deberá actuar para que la calidad alcance unos baremos óptimos. El programa de medidas no se implantará hasta dentro de un par de años y corresponderá al Ejecutivo balear ejecutar las actuaciones necesarias.
La posidonia, según el equipo científico, es una especie que tiene una importancia ecológica capital. “Es una planta marina, exclusiva del mediterráneo. Tiene flores y frutos. Forma un ecosistema submarino que es conocido como el bosque mediterráneo”, comentan.

Su función ecológica es la misma que la de un bosque en tierra: sujeta el suelo submarino, lo enriquece, es hábitat y refugio de muchas especies y contribuye a disminuir el dióxido de carbono de la atmósfera. “La posidonia es la base del ecosistema submarino”, afirman. Si el fondo marino quedara sin la presencia de posidonia, los científicos apuntan que “pasaría lo mismo que si en tierra se perdiera un bosque: quedaría una zona desértica, sin hábitat para las especies”.
Existe una relación entre la presencia de posidonia en el fondo del mar y la calidad del agua. “El hecho de que haya presencia de posidonia es un indicador favorable. A mejor salud de las praderas, en mejores condiciones estará el agua”. El equipo técnico se refiere a la importancia de la posidonia para el equilibrio del ecosistema y, en consecuencia, a unas aguas saludables.

No obstante, las praderas de posidonia se enfrentan a diversas amenazas. Apuntan al vertido de aguas residuales, a los fondeos incontrolados de embarcaciones, a dragados y cualquier obra que altere el fondo marino. Otro factor que incide negativamente en la conservación de las praderas es el aumento de la temperatura del planeta o la introducción de especies de algas invasoras, como la “Caulerpa racemosa” y la “Lophocladia lallemandi”.

Los científicos del IMEDEA que han buceado esta semana en diferentes puntos de la costa menorquina para tomar las muestras, afirman que por lo general han encontrado las praderas de posidonia en buen estado de conservación, sin apenas presencia de algas invasoras. No obstante, también han detectado la devastadora acción de las anclas de las embarcaciones en los bosques de posidonia. Es por eso que el grupo científico recomiendan a los usuarios de embarcaciones que sean respetuosos a la hora de lanzar el ancla y valoran iniciativas como el Proyecto Life Posidonia en la regulación de los fondeos a través de la instalación de boyas fijas. El trabajo de campo ha sido intenso, con un equipo en tierra y otro destinado en el mar. La aportación del equipo se sumará a otros indicadores que estudiará el IMEDEA, como la transparencia del agua, la salinidad, la temperatura, y el fitoplancton. El resultado de la investigación permitirá una diagnosis del agua marina para definir medidas para su buena salud.

El grupo se despidió ayer de Menorca con un recuerdo especial, al contar con la ayuda de la tripulación menorquina de la “Josefina”, en La Mola, en la última inmersión, que terminó con una típica sesión de guitarras y habaneras.

“Volem que sigui un referent mundial del ciclisme femení”, assegurava ahir el menorquí Arturo Sintes, president de la Federació Balear de Ciclisme al costat del president del Consell Insular Marc Pons, i dels regidors d’Esports de Maó, Ciutadella i Mercadal -localitats per on hi passarà la cursa-, recordant en un llarg raonament que “he presidit una pila d’aconteixements a Mallorca, i ja era hora que Menorca en tingués un d’alt nivell”.

I aquest aconteixement d’alt nivell es la Primera Challenge Volta Ciclista a Menorca que s’iniciarà demà amb una etapa pròleg amb contrarellotge de 3’7 km amb sortida al Moll de Llevant i arribada al de Ponent en un Port de Maó tancat a la circulació, dissabte amb una etapa de 77,2 km amb sortida a la Plaça des Born de Ciutadella i arribada al Montetoro (port de 1ª categoria) i, finalment el centre de Maó, en un circuit de 22,8 km amb tres passos arribant i sortint del carrer Cós de Gràcia per a un recorregut final de 92,2 km.

En total, hi participaran deu equips formats per una seixantena de ciclistes professionals d’elit i juniors de segon any. Hi destaca la darrera medalla de bronze de l’equip d’Espanya, la basca Leire Olberria, el Team Stuttgart alemany i fins i tot un equip nacional, el d’Algèria, selecció que ha d’arribar a darrera hora per qüestions de visat.

Aquesta Volta Ciclista a Menorca de Fèmines es vol emprar també com a promoció turística de l’Illa i ha estat possible gràcies a la col·laboració econòmica del Pla de Dinamització del Producte Turístic de Menorca (PDPT) que integren el Consell de Menorca, el Govern de les Illes Balears, el Govern central, la Fundació Destí Menorca i l’Associació Hotelera de Menorca (ASHOME).