Una vintena de comerços oberts dissabtes capvespre, un afluència de gent digne d’admirar, més de 150 tapes servides per cada establiment i per jornada i la satisfacció de veure que Alaior està en boca d’altres pobles, són motius suficients perquè a la presidenta de l’Associació de Comerciants d’Alaior, Janet Vinent, se li posi un somriure a la boca quan se li demana per la valoració de la Ruta de les Tapes, una iniciativa que s’està duent a terme al poble des del 17 d’octubre al 12 del mes que ve.
Una de les espinetes que portava clavada aquesta portaveu dels comerciants era la reticència dels associats d’obrir dissabtes capvespre. “La Ruta de les Tapes ha estat eficaç en aquest aspecte alhora que ha estat un al·licient per als bars que cada dissabte han rebut una important afluència de gent”. Vuit són els bars que hi estan adherits a la iniciativa, un d’ells afegit a la tercera setmana, en veure la importància de pertànyer-hi. Una il·lusió de Vinent, que hi haguessin participat els nou bars adherits a l’Associació i els deu que no hi estan.
Vinent afegeix que la iniciativa acaba el dia 12 coincidint amb el Mercat de Nadal. En motiu de la proximitat de les festes els comerciants tindran obert dissabtes a la tarda però espera que es mantingui aquesta il·lusió per promocionar-se i vendre un cop finalitzi el període de compres de Nadal i Reis.
Vinent també assenyala que la Ruta de les Tapes ha estat una aposta forta per revitalitzar una mica el municipi que estava endinsat en una decadència comercial. Per a la portaveu, la idea està donant bons fruits recordant les paraules d’un comerciant qui li comentà que en les dues hores d’obertura de dissabte capvespre havia fet més caixa que al llarg de tot el matí d’aquell dia.
Així mateix, Janet Vinent creu que la situació d’Alaior és molt semblant a la de fa uns mesos. “Sí que és veritat que no hi ha hagut tancaments, més que una papereria, i s’hauran obert cinc comerços al llarg de l’any (un d’ells, una copisteria, encara per inaugurar), però alguns en locals que s’havien tancat, és a dir que ens trobem en el mateix lloc, gairebé amb el mateix nombre de comerços en actiu”. Malgrat això la presidenta assegura que només el fet d’haver aguantat l’embranzida de la crisi i no haver amollat les brides posant el forrellat a la porta, “ja és molt d’admirar”. Per a ella, “Alaior està carregat de crisi, com a la resta de pobles, però també està carregat de por per allò que pugui passar” i afegeix que “la pèrdua de clients no és només una causa de la conjuntura econòmica, que sí que té molt a veure, sinó que també es deu a una feina mal gestionada d’anys enrere i s’explica. Vinent indica que un comerç suposa una feina contínua i d’anys d’atenció al client, de manteniment del comerç perquè sigui atractiu per al públic i faci ganes entrar-hi i d’una clara política de renovar-se i estar al dia, “aspectes que si es deixen de banda, després no ens queixem que no hi ha clients”.
I què necessita Es Ramal perquè no decaigui o perquè recuperi l’activitat? Per a la presidenta la solució es troba en la instal·lació d’una borsa d’aparcament a la zona baixa de l’avinguda, a l’entrada del poble per a Ponent, ”ja sigui devora Sa Teulera com devora el punt Verd”. Vinent assegura que “la gent arriba as Ramal amb cotxe, puja, es desvia cap a Sant Nicolau, Baixamar, surt a la carretera i marxa, o es desvia cap a la Bassa Roja, surt a la carretera general i marxa”.
Així mateix, un altre dels motius que Vinent creu que influeix en l’actual problema és l’alt preu dels lloguers dels locals que es troben a la zona. “Ningú s’arrisca a posar un nou negoci quan el cost de sortida mensual és tan alt que el negoci no podria cobrir les despeses bàsiques”, agrega.
De cara a Nadal, 45 façanes s’ornamentaran amb uns innovadors raïms elaborats amb bolles de suro. Alhora, l’Associació en col·locarà sis més de gegants en punts estratègics del municipi.
Un negoci, una il·lusió
Il·lusió, sort, no tenir por a fer feina i una mica de follia són alguns dels ingredients amb què les germanes Sara i Núria Pons han condimentat el plat fort de la seva vida. Obrir un negoci en època de crisi? i per què no? Tenir una mica d’estalvis i no rumiar-ho gaire van ser suficients perquè dia 30 d’octubre la tenda de roba masculina i femenina i de decoració Sándalo, situada al carrer des Ramal, tornés a alçar les reixes.
Aquesta pregunta que elles es van formular abans d’acceptar el traspàs del negoci, és la que segurament tothom es fa o es faria davant una iniciativa com aquesta.
Obrir un negoci en aquests moments és arriscat però “si tens uns estalvis, et surt l’oportunitat de fer alguna cosa que fa temps que et plantejaves i et pots beneficiar d’algunes de les ajudes que les administracions han tret a la llum per alleugerir aquest pes de la crisi, fas nombres i et surten, per què no? Així de decidides es mostren les germanes Pons. Núria Pons ho exemplifica destacant que “per obrir un negoci et donen de cop el 80 per cent de l’atur acumulat -que seria el cas de Sara Pons qui ha estat la que ha deixat la feina per dedicar-se al negoci-, et subvencionen un tant per cent del cost del traspàs, també hi ha ajudes informàtiques i ara els interessos hipotecaris són baixos”.
Aquesta tenda estava per traspassar. Després de proposar-los, a cadascuna per separat, dur el negoci, ambdues van dir que no. Un dia que s’ajuntaren ho comentaren i “com que era un projecte que sempre ens havia fet il·lusió, ens vam llençar a l’aigua, si mos ho pensem, no ho fem”, destaca Sara Pons.
A més d’això les germanes estan d’acord en la política comercial que volen per al seu negoci, “has de posar aquells preus que tu voldries pagar per a aquella peça de roba o aquell objecte decoratiu perquè per voler treure grans beneficis, probablement et quedaràs sense venda”. Malgrat ser una mica aviat, aquesta idea els està donant beneficis ben satisfactoris.
Les germanes creuen sincerament que obrir en dissabtes capvespre a causa de la Ruta de les Tapes ha estat la millor iniciativa que s’hagués pogut prendre.
Asseguren que “molts pobles tenen tancat els dissabtes capvespre i això ha fet que la gent parli i comenti que a Alaior s’obre per la tarda, vénen i descobreixen un Alaior diferent, un poble on s’hi pot fer una volta, algunes compres i un mos”.
Així mateix veuen clar que Es Ramal és el carrer de les botigues, el carrer del negoci però asseguren que “les compres no es fan des del cotxe, es fan anant a peu”, per tant, proposen, al igual que Vinent, una borsa d’aparcament a l’entrada, només aparcament a una banda de l’avinguda, o sense aparcament en tot el vial, i voravies amples ornamentades amb mobiliari urbà.
Fuente: M.P.F.
