Sant Lluís
L'herència francesa de la illa
Fundat pels francesos durant la seva breu ocupació de la illa (1756-1763), Sant Lluís és el més antic dels pobles planificats de Menorca en el segle XVIII.
A pocs quilòmetres al sud de Maó, la característica principal del seu urbanisme és el traçat regular dels seus carrers i places. Entre elles, ocupa una posició central l'església d'estil neoclàssic, totalment blanquejada, igual que la majoria de les cases de la localitat. Altre edifici significatiu de la població és el Moli de Dalt, un antic molí de blat convertit avui en museu etnològic.
Un entorn molt pintorescEn el centre de la població es concentra pràcticament tota l'activitat social i comercial; en ella tenen la seva seu els bancs, adrogueries, quioscs, el centre cultural i esportiu, on s'organitzen nombroses activitats, entre les quals destaca una curiosa subhasta d'antiguitats, i els bars San Luis i la Rueda, aquest últim conegut per les seves tapes i racions de cuina purament menorquina, a més d'altres restaurants.
En relació a les urbanitzacions i platges que conformen el litoral sud de Sant Lluís, són d'especial interès la platja de Binibeca, el Poble de Pescadors de Binibeca Vell, Cala Torret i Punta Prima.
En el mateix sentit, Alcaufar i S'Algar, situades en la costa est de Sant Lluís, també són molt recomanables.
El terme de Sant Lluís no és especialment ric en jaciments arqueològics. Cal destacar, no obstant això, el conjunt de necròpoli de coves artificials de Biniparratx i de Binisafúller. El jaciment més important, en tot cas, és el de Binissafullet.
